Alta Autoritat

Alta Autoritat

Dades
Tipus	institució Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer
Història
Creació	1952
Data de dissolució o abolició	1967

L'Alta Autoritat era l'òrgan executiu col·legiat i supranacional de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, creada pel Tractat de París de 1951, després de la declaració de Robert Schuman. Va ser fusionada el 1965 amb les comissions de la CEE i de l'Euratom per formar una Comissió Europea única, instal·lada a Brussel·les -i no a Luxemburg com l'Alta Autoritat-.

El 23 de juliol de 1952 entra en vigor el Tractat CECA.^[1] Jean Monnet és nomenat primer president de l'Alta Autoritat^[2] -Paul-Henri Spaak era aleshores president de l'Assemblea-. Monnet dimiteix al novembre de 1954 després del fracàs de la CED. És reemplaçat l'1 de juny de 1955 per René Mayer.

Durant el Consell de Ministres de desembre de 1963, els governs dels Sis decideixen fusionar les principals institucions de les Comunitats Europees, reforma que entra en vigor l'1 de juliol de 1967, tan bon punt el Tractat de fusió de les Comunitats Europees de 1956 és ratificat.

L'Alta Autoritat era una institució supranacional, les seves decisions en el camp del carbó i de l'acer tenien un valor jurídic obligatori per als Estats membres. Es tracta d'una de les rares ocasions on una institució europea rebia un poder superior al dels seus Estats membres.

Aquesta institució estava composta per nou membres. Vuit d'aquests membres, polítics i industrials, eren nominats mitjançant consens pels Estats membres. L'Alta Autoritat es va reunir per última vegada el 28 de juny de 1967.^[3]